Tal com succeeix en literatura, la narrativa distingeix tres etapes amb un inici, nus i desenllaç. En els processos de rehabilitació passa una cosa similar, però en aquest cas partim del desenllaç, amb el que cal despullar amb summa cura el superflu, entenent com a tal les diferents capes i estrats que s’han anat afegint a l’edifici des del seu inici, per a d’aquesta manera, orientar-nos en els diferents camins que es van prendre en el passat i retrocedir fins a la nèmesi. La identitat de l’edificació, serà escenificada mitjançant episodis recognoscibles que daten del segle XII fins al segle XIX, amb 6 pilastres de Calcària nummulítica que ens relaten el seu origen medieval en la seva cara Oest Orientada a la Rambla i una posterior ampliació realitzada en el segle XIX orientada al riu Onyar, amb murs de pedra construïts amb bitlles i amb solats de mosaic hidràulic.
En aquest projecte, retrocedim fins al nus de la narració despullant únicament els relats que no aporten una informació de la trama, per a d’aquesta manera poder realitzar una lectura del conjunt, deixant el desenllaç obert a diferents interpretacions. Així doncs, la junta o “fractura vertical” que uneix o separa set segles d’història segons es miri, és el principal argument per a explicar l’edificació, agafant prestat aquest mateix llenguatge per a afegir una “fractura horitzontal” del segle XXI també amb materials preexistents com el mosaic hidràulic que serà reposat de mode altern com a testimoni.
Amb la finalitat de reforçar i emfatitzar el caràcter medieval primigeni, en la zona de les 6 pilastres de carreus, s’aixequen uns miralls amb geometries irregulars i erràtiques que els emboliquen, assegurant d’aquesta manera la seva constant presència en els diferents racons de la sala.
Quant al programa funcional, aquest s’adapta a les noves exigències dels seus propietaris, descongestionat l’excés d’envans en la part central, que habilitava dormitoris sense ventilació ni llum natural, generant d’aquesta manera un gran espai d’ús social que uneix les dues èpoques anteriorment esmentades. Finalment la zona de nit està formada per dos dormitoris per a una parella amb un fill, ambdues tipus suite amb banys flexibles oberts directament a la zona de dia.
FERRAN LÓPEZ ROCA
